Hermenegild Coll de Valldemia
Montserrat Gurrera i Lluch
El Col·legi Valldemia deu el nom al seu primer director, Hermenegild Coll de Valldemia. El funda el 1855, juntament amb Pelegrí Ferrer i Ramon Cuspinera. Obre les seves portes com a Colegio de Cataluña, però al cap de tres anys ja pren la nova denominació que perdura fins avui.
Hermenegild Coll de Valldemia i Grau neix a Moià el 16 de setembre de 1810 i s’educa als escolapis de la seva vila. El 1826 pren els hàbits de l’orde i professa l’any següent, llavors ve a Mataró al Col·legi de Santa Anna i, el 1828, inicia els cursos de filosofia. Aquí coincideix amb Ferrer i Cuspinera. El 1834 és ordenat sacerdot. El 1835, arran de la crema de convents i l’exclaustració, els futurs fundadors decideixen anar a Cuba, on l’arquebisbe de Santiago els implica en el desenvolupament de l’ensenyament a l’illa.
La seva activitat a Cuba
El 1836, Coll de Valldemia obre i dirigeix el col·legi d’humanitats Liceo Calasancio de Puerto Príncipe, que té molt prestigi. Hi exerceix durant vuit cursos, en la càtedra de filosofia. Estudia quatre cursos de dret, exerceix com a eclesiàstic i es consolida com a eminent orador sagrat. Realitza moltes altres activitats que el porten a relacionar-se amb personalitats rellevants de l’illa.
El 1843 es trasllada a Santiago de Cuba per dirigir el Colegio de Santiago i quan marxa el 1845 el succeeix Pelegrí Ferrer. Es trasllada a l’Havana per fer-se càrrec de la Secretaria de Cambra i Govern del Bisbat i funda i dirigeix un nou col·legi a la ciutat.
Durant la seva estada a l’illa forma part de diverses institucions civils: és soci de la Reial Societat Patriòtica de l’Havana i de la Reial Societat Econòmica del País, vocal de la Comissió d’Exàmens de Professors Públics, etc. Mentre resideix a l’illa visita els Estats Units i coneix els seus col·legis.
El retorn a Mataró
El 1852 Coll de Valldemia, Ferrer i Cuspinera tornen i volen fundar un col·legi per als fills de les classes noble, benestant i dirigent com els que funcionen a l’estranger, perquè no els hagin d’enviar fora del país. La seva competència pedagògica l’avala el renom que han adquirit en els col·legis cubans. Mataró té bon clima, està en expansió, és pròspera i té bones comunicacions amb Barcelona.
La direcció de l’escola i el programa d’ensenyament està a càrrec de Coll de Valldemia, Ferrer és sotsdirector i Cuspinera hi participa. El director emprèn un viatge per Anglaterra, França, Bèlgica, Holanda i Alemanya per saber com funcionen els millors col·legis europeus de renom i incorporar noves idees al seu projecte i al nou edifici que s’està construint. Com a professors seleccionen homes de vàlua provada i eminents en les diverses àrees.
El col·legi té una superfície d’uns 23.000 m2. L’edifici principal té planta baixa (amb classes, teatre, sales d’estudi, laboratoris, menjador i capella) i pis amb els dormitoris dels alumnes. També té un gran pati amb parc, pòrtic de gimnàstica i picador. Hi ha una casa pel director amb biblioteca i museu, i una casa pel pagès amb cotxera i quadres.
El 19 de juny de 1855 considerem que es funda el col·legi, doncs és quan Pelegrí Ferrer informa a l’Ajuntament que establiran el Colegio de Cataluña, sota l’advocació de la Candelera, i s’aprova. Les classes s’inicien l’1 d’octubre, amb quaranta alumnes, tots nois i pensionistes. El 1856 s’edita el primer reglament i es dona a conèixer el col·legi a nivell nacional i internacional. S’imparteix primer ensenyament, segon ensenyament i comerç. És el primer centre educatiu de la ciutat que té batxillerat. El 1868 s’amplia l’oferta educativa amb els estudis mercantils i s’edita el Boletín del Colegio de Valldemía, a càrrec de Terenci Thos i Codina. Els alumnes procedeixen de tota Espanya, Cuba i Puerto Rico, són fills d’industrials, benestants i nobles, i entre els alumnes il·lustres s’hi troba, els cursos 1870-71 i 1871-72, Ferran d’Orleans i Borbó, primogènit dels ducs de Montpensier i nét del rei Ferran VII.
A partir de 1856 tots els fundadors són socis acadèmics de l’Ateneu Mataronés i intervenen en les sessions literàries sobre ensenyament. Per exemple, Coll de Valldemia diserta sobre «La instrucción pública en Alemania» però també hi fa classes de religió i moral.
Hermenegild Coll de Valldemia participa en activitats de caràcter sacerdotal i social, tant a la ciutat com arreu de Catalunya i l’estat espanyol. Pronuncia conferències sobre temes educatius, a més de a l’Ateneu Mataronés, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, etc. És nomenat predicador supernumerari d’Isabel II (1858) i Alfons XII (1875). També manté un ampli contacte amb Calasanç Casanova, general de les Escoles Pies.
Coll de Valldemia mor a el 14 d’abril de 1876, als 65 anys, i l’any abans ho havia fet Cuspinera. Llavors passa a ser director del col·legi Pelegrí Ferrer. El 1888 adquireixen l’escola els Germans Maristes i es reorganitza el centre, tot intentant donar continuïtat a l’esperit de la fundació inicial.
