Germà Doroteu
Salvador Ollé Angelats
Neix a Banyoles el 31 de gener de 1879. El nen habita amb els pares, l’avi i la germana, i tots viuen d’un negoci de terrissaires heretat. El noi es el petit de la casa, i de naturalesa forta i corpulent, fet que la seva presencia causa un cert respecte, però que a la vegada manifesta un caràcter senzill i simpàtic.
El jove vol ingressar al seminari de Girona, on durant cinc anys estudia la carrera sacerdotal. Als seu 19 anys s’incorpora a l’exercit, a Saragossa. Llicenciat el 1899 amb el grau de caporal d’artilleria, retorna a l’activitat familiar. Pocs anys després, novament dona prioritat espiritual a la seva vida, i decideix ser “especialista” a educar joves, escollint fer-ho com a “marista”.
L’endemà del dia de reis de 1902, Salvador entra en el Postulantat dels Germans Maristes i a l’agost de 1904, el primer destí del Germà, el porta a Mataró, al Col·legi del carrer de Sant Josep número 18, que des de 1903 succeeix al del Col·legi Sagrat Cor de Jesús situat des de 1887 a la Baixada de Sant Simó 4, i des de 1890 al número 13, sent el primer col·legi marista de la ciutat i el segon a Espanya. Cal notar també que el 1888, per la gestió de l’Arxiprest Bonaventura Castellà, els Germans Maristes compren el famós Col·legi Valldemia, i des d’ara hi ha dos col·legis maristes a Mataró.
Entre els anys 1908 i 1909 el Germà Doroteu resta a Badalona, però el 1910 retorna a Mataró a la mateixa escola. Es important la data de 1916, ja que amb el seu patrocini es funda l’Associació d’Antics Alumnes, la segona de l’estat. El 1917, en complir els 38 anys, es ja director de l’escola fins els 1923. El 1918 inaugura la capella de l’escola.
Amb data del 1923 es al col·legi de Vic, també com a director, on s’hi està sis anys. Així, el 1929 retorna novament a Mataró i aquesta vegada com a professor a Valldemia, només durant un curs. Ja al 1930 torna a ser responsable del Col·legi Sagrat Cor.
En el període 1936-39 pateix intensament per motiu de la seva vocació, però a la vegada manté una actitud personal responsable, tant amb els professors com amb els alumnes, i molt especialment amb les famílies. E Gmà. Doroteu –Sr.Oller- es empresonat durant un any, i la resta de temps es acollit per persones vinculades amb el col·legi. Torna a ser empresonat dues vegades i alliberat posteriorment gracies a la intervenció de l’anarquista Joan Peiró, amb qui te amistat. Tots dos, l’un des de l’Ajuntament o el Forn del Vidre, i l’altre des de l’Escola, comparteixen el compromís de millorar l’entorn social d’aquesta època. A aquesta amistat va voler correspondre el Gmà. Doroteu, desplaçant-se a Valencia per declarar a favor seu en el procés sumaríssim, sense que el testimoni pogués aconseguir salvar-li la vida.
El 1941, al anar destinat a Sants, la ciutat li dedica un homenatge, al que assisteixen autoritats civils i eclesiàstiques. El 1948 torna a Vic i el 1950 viu a Mataró, al “seu” col·legi fins el 1956.
La vida del Germà Doroteu es de gran estimació als alumnes, als pobres, a les famílies, a la pagesia, a la gent noble i a la societat sencera. L’any 1956 el Consistori Municipal reconeix el bé que el Germà Doroteu fa per tota la població, i li atorga la medalla de la Ciutat. Finalment, anys mes tar es posa el seu nom a un carrer. Fets que son testimoni que la seva labor traspassava els murs de l’escola, projectant-se a la vida de la ciutat.
L’any 1961 el nostre Germà es jubila a Valldemia, i el mateix any, ja delicat de salut, forma forma part de la comunitat del Monestir de les Avellanes, fins el 1964.
Els antics alumnes estem molt agraïts per la seva estima i suport, fundant l’associació del Sagrat Cor. Felicitem nos de haver-lo tingut com a ciutadà, veí, amic, i marista solidari. Tot el fa mereixedor de formar part de la nostra Galeria Il·lustre.
