Germà Benito Saiz

Autor: Josep Prat

Edició: 2007

Tenies 35 anys i els deixebles la meitat.  A proposta del Gmà. Ricard, el “dire”, et  vas atrevir amb el grup mes nombrós de tota la història de l’escola, 52 nois de 15 anys. El primer dia ja ens vas dir que tenies confiança en nosaltres i que havies acceptat convençut que et respondríem be.

  Així va esser. Un curs que ens va relaxar de la revàlida passada i fins i tot va permetre muntar un espectacle al teatre per Sant Tomàs, i la travessa de Núria a Setcases. 

Érem una colla que volíem fer coses….

“Hermano”… por que no hacemos…. 

“Hermano”…que nos acompañara si organizamos….

I….els diumenges a la catequesi de cirera… amb les noies del Cor de Maria…i la “madre” Glòria.

I tot baixant, amb la sotana de passaport…al Hoquei o al Monumental.

A sisè teníem revàlida…poca broma…però com que el Gmà. Sixto era gran, el “Beni” al viatge a Madrid i al  pregó amb nosaltres.  Vàrem treure fum al pregó…era un coet de marcians…

Entre la batracomiomàquia i la història de l’art, ens anaves deixant anar consells i ensenyaments de vida i de societat amb la teva veu greu. Qui no escolta i fa cas a un  home tant seriós i ben posat?

 Ulleres fosques, ben pentinat, sotana polida i just a mida, creu sempre i ben posada,  i cordons simètrics.  Un home de presència i encant,  que fins i tot el van triar per un concurs  a la tele. 

Recordo…el teu primer vestit d’americana: ….”Como quedo de mozo…?”

Però, ja ho sabem i en som tots testimonis  del “contingut” -a vessar- que ha omplert tots els dies de la seva vida i que ha volgut compartir amb  les persones petites i grans que t’han  conegut.  Crec, coincidint amb el parer d’en Joan Carreras, que el nostre Benito ha estat vivint dia a dia, tots els dies,  al camí de Jesús cap a Emmaús, el feia de dia caminant al costat dels que trobava, i el  refeia  de nit per poder tornar a repetir-lo al dia següent. 

I al punt de prendre camins diferents, abans d’acomiadar-se, també els convidava a fer un cafè i fumar junts una cigarreta, per arrodonir la xerrada.  Veieu per que estava molt al carrer….anant i venint… En qualsevol trobada o festa, estava en el seu medi, no li calia fer camí i en poques hores avançava un munt el seu comptador.  I… acostumat a festes i recepcions,  veieu.., va triar un dia de festa grossa per la seva arribada…

Feines de responsabilitat i treballs senzills amb la mateixa cura. Petits i grans. Des de els nens de la loteria, els nens malats en tractament, els emigrants, les obres de la Mare Teresa, els veïns de casa seva, les persones malaltes o soles, els seus familiars, els nostres familiars i  les seves comunitats. 

La seva inquietud com educador,  no li va marcar límits;  ens ha  cuidat des de alumnes fins a antics alumnes. Ha estat un gran animador de les associacions d’antics alumnes a tots els llocs on ha estat. Principalment a Igualada, Mataró i a la Federació Catalana. 

Ens sap greu no tenir-te, però fent balanç veiem que potser has enllestit abans  la missió que t’havien encomanat. Lligat amb el teu record volem quedar-nos amb la teva pau i  alegria que brollaven  com a satisfacció intima.  Tu n’has estat mestre, nosaltres  alumnes i volem treure  nota alta tots els dies de  la nostra vida.    

En la última xerrada a la clínica parlàvem de música, de Bach en concret.   Diuen els entesos que en aquest art Mozart es el rei…, però que Bach es deu.  Amb aquest record viu us proposo escoltar el quart moviment  de la cantata 14O que acaba dient: Seguim-lo tots a la sala de la alegria i unim-nos al Sopar.  

També en música existeix una expressió internacional que surt del cor i que agrupa a la vegada sentiments de goig, entusiasme i alegria, sensacions que queden avui unides en el record a una gran persona i un gran professor.

!! BRAVO BENITO !!

Josep Prat Molist

 President dels Antics Alumnes Maristes de Mataró