Arturo Cabellos Martínez

Aquest treball pretén acostar-se a la vida, al dia a dia d’un grup de dones, per a molts invisible i gairebé oblidat per la nostra societat i per l’Església: les monges de vida contemplativa. Dones que han abandonat la seva llar, la seva família, la riquesa i l’amor carnal, tot això per a lliurar-se a una vida d’oració, comunitat i amor a Déu.

El treball es centra en els dos monestirs de clausura de la ciutat de Mataró: el de les Carmelites Descalces i el de les Clarisses Caputxines i que tot i seguir un estil de vida similar, la seva forma d’entendre el món és molt diferent.

A la ciutat de Mataró, existeixen avui dos monestirs de clausura: el monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces i el monestir de l’Asunción de María Santísima Clarisses Caputxines. En aquestes dos ordres centraré l’objecte del meu estudi.

Aquesta recerca no pretén ser històrica, ni teològica. No obstant això, he cregut necessari explicar per què van néixer els ordes mendicants, els fundadors dels carmelites i dels caputxins, els seus pilars i un breu repàs a la seva història a Mataró. També he indagant en temes tan profunds i espirituals com la vocació, l’oració i per descomptat la fe.

La part pràctica d’aquest treball ha consistit en la realització de múltiples entrevistes a les germanes i al sacerdot de tots dos convents i a l’antiga mongera de les caputxines. En la mesura que sigui possible segons el seu nivell d’obertura, he visitat els seus convents, he conegut els seus treballs, han compartit amb mi el seu dia a dia, moments d’oració i molt més.

A grans trets he aconseguit tot el que m’havia proposat des d’un principi. He entrat dintre de la Clausura, he conegut la seva forma de vida, el seu dia a dia, el que suposa per a elles la fe i he conegut la persona rere l’hàbit. He pogut conèixer a un grup de dones meravelloses, que sense saber qui era jo m’han obert les portes de casa seva i m’han fet sentir que també era casa meva. I he arribat a copsar les diferències entre les dues comunitats, més obertes les carmelites que les caputxines, i també el que tenen en comú, apart del fet de ser monges de vida contemplativa, i és que són dones abandonades per la societat i l’Església.

Per a un jove que no té massa clar si és més agnòstic que ateu o més ateu que agnòstic, aquest treball ha estat una experiència única, que m’ha permès descobrir a unes dones meravelloses.