Alicia Íñiguez Alonso

L’interès pel tema d’aquest treball va sorgir mentre investigava possibles qüestions en l’àmbit de les ciències de la salut, un cop descartades línies d’estudi tecnològiques. Després de consultar diverses fonts, vaig trobar el programa d’una assignatura optativa del Grau de Medicina de la Universitat de Barcelona impartida per la professora Begoña Torres Gallardo. Aquesta assignatura, Anatomia Funcional de la Veu, consistia en determinar les característiques de la veu normal per poder comprendre les seves patologies. A partir d’aquí, vaig decidir que el meu treball versaria sobre la veu, ja que sempre m’ha captivat la versatilitat i singularitat de la veu cantada.

Tal com assenyalen alguns autors, els fenòmens fisiològics que participen, en general, en la producció de la veu humana i, en particular, de la veu cantada, han estat objecte, des de l’obra de Galè (segle II), de nombrosos treballs al llarg de tota la història, la majoria dels quals han posat èmfasi en el coneixement de la naturalesa de la veu normal amb l’objectiu de conèixer i comprendre les seves patologies. Ara bé, tot i que aquest treball s’emmarca, en línies generals, dins els estudis sobre l’anatomia funcional de la veu, es restringeix a aquells que analitzen els efectes de l’edat i el sexe en determinades propietats acústiques de la parla. Més concretament, l’objectiu és observar i comprendre les diferències en el to fonamental de la veu normal i sense patologies a partir de dos factors, l’edat i el sexe, atès que el paràmetre motiu d’estudi depèn de la fisiologia dels plecs vocals, sensiblement diferent en funció dels dos factors esmentats.

Per assolir aquest objectiu, he realitzat un estudi detallat de la fisiologia de l’aparell fonador, en què es descriu l’anatomia i la funcionalitat de les cavitats que el configuren, així com les propietats acústiques de la veu, per tal de proporcionar el marc teòric necessari per dur a terme la part pràctica de la investigació. Aquesta consisteix en l’anàlisi espectrogràfica –mitjançant el programa Praat (Boersma i Weenink 1992)– de cinc monosíl·labs del català, pronunciats per vint-i-vuit informants dels dos sexes pertanyents a diferents grups d’edat.

Els resultats obtinguts d’aquesta anàlisi han permès establir les conclusions següents. D’una banda, la veu femenina es caracteritza per freqüències més elevades que la masculina en totes les etapes de la vida. D’altra banda, les alteracions en el to fonamental es produeixen en ambdós sexes en més o menys grau en funció de l’edat. En aquest sentit, els valors freqüencials són més elevats a la infantesa que en cap altra etapa, mentre que a l’adolescència s’adverteix una disminució significativa, especialment en la veu masculina. Finalment, durant l’edat adulta el to gairebé no experimenta alteracions, encara que disminueix lleugerament en la veu femenina, la qual segueix la mateixa propensió cap a freqüències més baixes a la vellesa, a diferència de la veu masculina, en què aquest paràmetre tendeix a augmentar.

En definitiva, a partir d’aquest treball es conclou que la veu s’origina a partir de l’acció conjunta i sincronitzada de gairebé tot el nostre cos. Consegüentment, aquest aprenentatge ens ha proporcionat els coneixements necessaris per realitzar una anàlisi contrastiva de la veu.

Tal com va afirmar el compositor alemany Richard Strauss, «la veu humana és l’instrument més bell, però també el més difícil de tocar».