Sara Soteras  Acosta

El “cuc d’oida”: Com s’enganxa una canço.(L’garworm)

Tutor: Jaume Prat Fabregat
Patrocinador: AMPA Valldemia

Quan vaig escoltar per primera vegada les paraules “treball de recerca”, una mescla de por i afany de descobrir em van envair el cos. No vaig dubtar un sol moment en el món en el qual em volia endinsar durant el pròxim any: la música. “Com s’enganxa una cançó?” és una pregunta que em plantejava ja feia temps i que finalment he pogut resoldre gràcies a aquest treball. En ell estudio l’earworm o, com jo anomeno, el “cuc d’oïda”; és a dir, les melodies enganxoses i encomanadisses. Bàsicament, centro la meva recerca en les dues següents qüestions: Hi ha elements que ajuden la música a ser més enganxosa? I, si és així, sóc capaç de poder identificar-los?

Al principi, creia que hi havia alguns elements que podrien fer una peça enganxosa, però no era conscient que n’hi havia tants. Per entendre la influència d’alguns factors, primer, he hagut d’estudiar el mecanisme de la memòria i l’efecte de la música en el nostre cervell, tenint en compte, sobretot, com funcionem nosaltres com a persones.

Una determinada progressió d’acords, intervals, repeticions, l’anticipació pròpia de la música, timbres, ritmes… hi ha tants determinants que fan la música enganxosa! Molts d’ells els analitzo al tango-vals “Chiquilín de Bachín” d’Astor Piazzolla, amb el qual aconsegueixo assolir el meu objectiu d’identificar els principals elements que fan una tonada propensa a quedar-se encallada en la ment.

També esbrino recursos per poder deslliurar-se dels, moltes vegades maleïts, “cucs d’oïda”. Qui hauria de dir que el xiclet seria un invent tan efectiu?

En acabar aquest projecte puc dir que ha estat la temporada en què més cançons se m’han “enganxat” al cap, però la meva cultura musical s’ha engrandit. Aquest treball és una cançó que sempre em romandrà al cap.