Marian Fontseca Barnils

La Marian ha tingut clar que el tema estaria relacionat amb Alemanya.  Ha començat la seva vinculació mitjançant el idioma i aquest treball pot ser el punt de partida per anar-hi a completar estudis per feina, o fins i tot per viure-hi.

Altres punts d’interès per ella han estat la figura d’Angela Merkel, la presa de decisions per Europa des de Alemanya, la fuga de cervells (majoritàriament enginyers)a buscar-hi una feina ben remunerada i com a idea general arribar a unes conclusions útils i comparar-les amb les del nostre país.

HIPÒTESI: El sistema laboral i les polítiques estatals que s’estableixen a Alemanya són mes efectives que les espanyoles i converteixen clarament aquest país en un exemple a seguir.

En el contingut analitza la vida a Alemanya, la política estatal, la educació i integració laboral, el seu sistema laboral, les condicions de treball, els contractes i la seva finalització, les ofertes i la selecció.  Com a curiositat, hi trobem també el contractes “MINIJOBS”. I com a tema desconegut, incloem el redactat d’aquest apartat:

CONTRACTES MINIJOBS

Dins les classes de treball a temps parcial, son les feines en les que es pot arribar a guanyar 400 € al mes. Actualment, al voltant d’uns 7.3 milions de persones tenen una feina d’aquestes, principalment en el comerç minorista,la restauració,la construcció i l’horticultura o paisatgisme.

Fou a partir del 2003, quan es regulen les feines d’escassa importància anomenades MINIJOB. Es pot desenvolupar un paral·lelament a una ocupació principal. Queden exents els períodes de formació.  Els estudiants que exerceixen una activitat laboral no han d’abonar quotes a l’assegurança de malaltia, dependència i atur, sempre que l’activitat principal sigui els estudis. Només cotitzen per la pensió. Tenen vacances remunerades, cobren els dies festius i es respecten els terminis d’acomiadament. Es pot anul·lar la relació laboral en quatre setmanes.

També existeixen els MINIJOBS ( no estan subjectes a seguretat social ) i no superen els dos mesos o 50 dies a l’any. I altre versió son els MIDIJOBS, també considerats de baix salari, tot i que els sous son entre 400 i 800 €.

Del contingut de les conclusions, transcrivim un dels seu paràgrafs:

Malgrat tot, m’agradaria fer un petit incís en l’afirmació que Alemanya és clarament un exemple a seguir. Segons la meva opinió, per Espanya seria molt positiu gaudir de la situació d’atur i de l’economia alemanys en general i, evidentment, si seguíssim l seu exemple seia molt beneficiós. Però també s’ha de tenir en compte la doble cara del miracle alemany, ja que la baixa taxa d’atur és deguda en gran part a l’existència de minijobs ( cada  vegada mes presents al país), que porten al treballador a una situació de precarietat.  L’augment d’aquest tipus de feines es veu clarament reflectit en el fet que ha augmentat la poblesa a Alemanya, així com la classe mitjana ha disminuït. CLASSE MITJANA EL 65% AL 1997 – AVUI L 58%. Per tant, confirmo la validesa de la meva hipòtesi, però tenint en compte que el model presenta també certs inconvenients.

ALTRES CONTINGUTS: Diversos retalls de premsa, i entrevistes a Nemesio Rocamora, Aleix Fernández. Cristina Amills i la companya exalumne Roser Luis.