Manel Montull

Edició 2019

El motor de dos temps

Tutor: Diego López
Patrocinador: AMPA Valldemia

Per realitzar el treball de recerca primer vaig acotar el tema de treball, que aniria relacionat finalment amb el món dels motors. Tot i voler inicialment parlar i treballar algun motor de F1, per la seva complexitat i la manca d’informació al respecte (és molt difícil investigar-hi a fons ja que es tracta d’una competició amb molt secretisme per la gran quantitat de diners q es mouen) vaig decidir canviar, i finalment vaig triar el motor de dos temps per dos raons. La primera, i més del vessant sentimental, va ser que el meu primer vehicle duia un motor de dos temps, doncs es tractava d’un ciclomotor, i tenia curiositat per conèixer-lo més a fons. La segona, i no menys important, va ser el fet que em vull dedicar, estudiar i treballar en aquest món, i vaig creure que em serviria d’ajuda i d’aprenentatge per un futur, cosa que vaig veure que realment va ser així, doncs bé acabat aprenent un munt d’aspectes de tota mena, des de més tècnics fins a mes formals.

Un cop acotat el tema, per seguir el treball, realitzar un guió, un esquema o un índex preliminar són fonamentals per seguir d’una manera correcta el treball. En realitzar-lo, s’ha de tenir en compte que s’ha d’anar buscant informació sobre el tema d’estudi, per tal de mirar quins aspectes són els que necessiten més o menys aprofundiment. En el meu cas un cop vaig haver buscar informació i vaig mirar tot allò sobre el què tractar, vaig dividir el treball en dos aspectes, que es van anar treballant simultàniament durant tot el procés. 

Vaig fer una divisió entre la part teòrica i la part pràctica. En la primera, la teòrica, després de molta informació consultada i de diferents reunions amb el meu tutor, vaig acabar parlant de les característiques del motor de dos temps, el seu funcionament, les seves parts. Vaig fer també incidència en les diferents variacions i tipus que existeixen, i vaig tractar una mica l’aspecte de l’actualitat, amb la normativa europea vigent, algun plantejament de solució per a problemes que presenten aquest tipus de motors, que xoca amb la legalitat, i vaig fer un breu repàs d’aquests motos al llarg de la història.

En la segona, la pràctica, vaig aplicar el motor de dos temps en un vehicle, en aquest cas un tricicle. Després de pluges d’idees i de mirar sobre la disponibilitat de materials i eines per creuar una o altra cosa, vaig decidir crear un tricicle. Aquest tricicle constaria d’una part davantera d’una bicicleta, en aquest cas reciclada, que disposava per casa, la qual vaig tallar-li la part del darrera. Per la part de construcció del xassís, vaig emprar barres i tubs de ferro què també en disposava per casa per tal de reciclar i reutilitzar al màxim, i com que tenia una soldadura per arc elèctric, em va facilitar la tasca d’unió del material. Per la constitució del xassís, vaig fer diversos esborranys i esbossos i finalment els vaig plasmar en un disseny 3D realitat amb AutoCad.

L’altra part del tricicle, la mecànica, vaig comprar un mini quad, el vaig desmuntar, vaig prendre les mesures adequades, i en la part posterior, juntament amb les barres de ferro, vaig adequar el motor, el tub d’escapament, el seient, l’eix del darrere amb la transmissió, el fre de disc i el dipòsit de combustible i el seient. 

Com a tasca final, vaig adequar petits detalls o incorreccions i vaig pintar-lo, fent-lo funcionar.

Tot aquest procés, juntament amb les peces utilitzades, les eines emprades (entre tornavisos i claus, la mola, el trepant i la soldadura per arc elèctric) i un conjunt de fotografies del seguiment els vaig plasmar i escriure en la part final del treball, després de la part teòrica.

Cal puntualitzar que no tots els treballs han de tenir una part pràctica o una part teòrica més desenvolupada, ja que dependrà de cada treball i de cada tema particular, tot i que és important que ambdues parts vagin relacionades i que, entre elles, hi hagi una gran relació i, per exemple, que en la part pràctica és pugui comprovar el que es parla en la teòrica.

En tot aquest procés s’ha d’anar repassant, afegint, corregint i mirant tot el que s’escriu i el que s’aprèn, ja que no s’ha de fer tota la correcció al final del treball, tot i que si q se n’ha de fer alguna, i verificar que totes les fonts d’informació són fiables.

També és important buscar, si és necessari, ajuda externa en algú que entengui del tema, al igual que es necessari aprofitar al màxim tot el temps que es pot per treballa investigar i aprofundir.