Mireia Prat Esquerdo

Hermione Granger-Harry Potter

Tutor: Albert Cocera
Patrocinador: Soci 813

Hermione Granger i la Pedra Filosofal és un treball amb un sol objectiu clar: determinar si la saga de Harry Potter és masclista o amb trets masculins. 


Per poder-ho fer vaig haver d’estudiar el feminisme des dels seus principis fins a l’impacte qje ha tingut en les xarxes socials actualment, passant per totes aquelles dones que han servit de model per la societat actual i tots aquells esquemes que s’han trencat, com tots aquells models que han establert els contes i les pel·lícules de princeses disney. 

Un cop vaig tenir estudiat el feminisme, vaig passar a l’anàlisi de la saga de Harry Potter. Per estudiar-la, vaig haver de fer una fitxa tècnica de cada llibre i de cada pel·lícula així com estudiar les dones més influents per classificar-les en 5 categories. En primer lloc hi ha la dona mare, que ve representada per Molly Weasley entre d’altres. En segon lloc hi trobem la dona amiga, representada principalment per Luna Lovegood. En tercer lloc hi ha la dona objecte de desig, que és aquella dona que no evoluciona com a personatge com seria la Xo Xang. En quart lloc hi trobem la dona malvada, com és Bellatrix Lestrange i en cinquena posició hi trobem la dona en majúscules, la que és imprescindible i l’eix central del meu treball de recerca, Hermione Granger.


Un cop fet tot aquest estudi vaig poder avançar cap a un anàlisi més pràctic de la saga i vaig fer una fitxa tècnica destacant la presència de l’Hermione en cada capítol, segons si era protagonista, testimoni, si era esmentada o si no hi apareixia de cap manera. En aquesta fitxa tècnica també exposava en grau de reescriptura que requeria cada capítol, segons si era una reescriptura completa, parcial o innecessària. A més, a mesura que anava rellegint el llibre, feia anotacions de modificacions de cada capítol. 
Tot això va desembocar en Hermione Granger i la pedra filosofal, un llibre basat en Harry Potter i la pedra filosofal però col·locant Hermione Graner en el lloc de la protagonista. A més, tota aquesta feina em va permetre determinar que Harry Potter no era una saga masclista sinó que té uns trets masculins molt marcats.