Marta Ballester Martínez
Navegantas naturals
Tutor: Pilar Izquierdo
Patrocinador: Valldemia Alumni
“Al cabo de 40 dias, Noé abrió la ventana que había hecho en el arca, i soltó un cuervo….
“Después soltó una paloma, i regresó al arca. Esperó siete días mas i volvió a soltar la paloma. Esta regresó trayendo en su pico una rama verde de olivo”
Amb aquesta cita de Gènesi la Marta obre la primera pàgina del seu treball en el que ens parla dels mecanismes d’orientació de les aus i els cicles cardíacs en coloms missatgers.
Sembla ser que la seva passió pels animals ha estat el motiu principal de la determinació del tema i de la experimentació. L’estudi es complert ja que en el seu desenvolupament es tracten temes relacionals amb la física, la biologia,l’astronomia, la química i fins i tot la matemàtica. Ha tingut present la legalitat dels processos d’acord a la Llei de Protecció Animal.
La hipòtesi del treball es resumeix en dos punts: A/Relació entre els cicles cardíacs i l’orientació en coloms missatgers. B/ En iniciar el vol les referències visuals són les senyals que determinen la direcció e partida i l’orientació a partir del Sol pren un paper secundari.
En la lectura ens trobem amb la figura de Krammer, primer descobridor dels processos de la navegació. En una primera conclusió sabem que els mecanismes de navegació de les aus estan formats per un mosaic de factors. En tots els cassos depèn del coneixement de la zona, de l’experiència del animal relacionada amb la edat, el moment del dia, les condicions meteorológiques i l’escala del desplaçament a realitzar.
A les conclusions, partint de tota la informació plasmada i contrastada amb la experimentació realitzada s’estableixen varis criteris quedant patent la complexitat del mecanisme d’orientació. Tot i que la hipòtesi mes recent i àmpliament acceptada és la que implica el magnetisme terrestre i la proteïna cyptocrom com a receptor directe d’aquest, encara no s’ha trobat una resposta única i inamovible que expliqui tal capacitat. A nivell experimental demostyra una relació entre la orientació dels colomsi els cicres cardíacs com a element de navegació a partir del sol.
A part de l’àmplia bibliografia es documenta el treball amb gràfics i fotografies del colomar experimental. Com a col·laborador “columbòfil” ha comptat amb el Sr. Joan Alonso. El conjunt de l’estudi fou valorat molt positivament per jurat encara que en les cent pàgines trobem a faltar alguna fotografia dels ocells protagonistes.