Claudia Piña Guàrdia

El cartró aplicat al disseny útil i sostenible. Fabricació d’una cadira

Tutor: Diego López
Patrocinador: AMPA Valldemia

La Clàudia sembla que es una observadora nata, i això li permet anar pel mon fixant-se, retenint la imatge i processant-la tot comparant unes i altres opcions d’una mateixa estructura o objecte.  Unamuno ja deia que els catalans tenen un extremat sentit de l’estètica.  Essent així, aquesta noia ha volgut aprofundir en un tema de disseny i ho fa a través d’un objecte quotidià, la cadira.

El treball  parteix de la història del disseny, descobrint que es el disseny d’un producte, el seu origen i la evolució fins els nostres dies. Respecte al tema de la cadira, recopila informació sobre la hipoteci: PER QUE ENS ASSENTEM ACTUALMENT.

Les societats modernes son sedentàries. Si estar alçat i caminar son les característiques de l’home en el regne animal, la seva particularitat cultural és estar assegut en cadires. L’home modern es homo sedens.

El rei es la persona que força la societat a seure en un lloc a l’alçada del genoll. A partir dels tron real, en un procés de 1200 anys arribem a desenvolupar una altre opció de seient, la cadira. Estar assegut en el mon quotidià va ser una invenció de l’Europa moderna.  

En un procés que va durar al voltant de 300 anys, els ciutadans van aconseguir el dret al seient i van anar incorporant gradualment el fet d’estar asseguts, de tal manera que la cadira, al voltant del 1859, aconsegueix arribar a les capes socials mes baixes.  Va ser la Revolució Francesa sota el tema llibertat, igualtat i fraternitat la que va sumir el priovilegi del seient i va fer del dret d’asseure’s en una cadira un acte democràtic fonamental. 

La producció de la primera cadira vienesa en sèrie el 1859 es la precursora d’un nou tipus humà, l’homo sedens.

La història de la cadira en les diferents civilitzacions, el propi disseny en diferents civilitzacions antigues, fins arribar al disseny ergonòmic que ens porta finalment al ecològic amb materials com el cartró. En tota la seva explicació del disseny ens presenta cadires emblemàtiques de la història del disseny, d’altres com: Machintosh-1903, Rietveld-1917, Mies Van der Rohe-1929, Bonet-Kurchan-Ferrari-1938 i altres.  Aquí, des de el nostre entorn d’escola exemple de l’arquitectura noucentista, de Josep Goday, podríem trobar a faltar algun exemple noucentista o modernista. 

Càlculs, assajos, diagrames, plànols, enquestes,  materials, eines, tot ben documentat fins arribar al resultat finakl.

Del contingut de les conclusions, en les que comenta aspectes generals del treball cal destacar els primers paràgrafs en els que fa un resum del que i per que del disseny en general i la relació amb l’entorn humà. El disseny consisteix en una actitud de projecte que no solament s’expressa en els objectes sinó també en els sistemes de relacions, els processos d’innovació i les estructures mateixes d’una societat canviant.