Ferran Granell Jurado

La intel·ligència artificial aplicada detecció diabetis.

Tutor: Alexis Martín
Patrocinador: AMPA-Valldemia

Des de ben petit que portava escoltant el terme d’intel·ligència artificial, ja fos a les notícies, en converses, en revistes divulgatives, etc. No obstant això, no en tenia ni idea sobre a què es referien. Sempre se’m venia al cap la imatge d’un robot amb capacitat de parlar o les històries que escoltava que deien que el món s’acabaria amb l’arribada d’aquesta tecnologia.

Doncs quan se’m va plantejar la tria d’un tema pel treball de recerca no vaig dubtar gaire en triar la intel·ligència artificial com a eix principal del meu projecte: un àmbit d’estudi amb molt futur i amb molt desconeixement per part de la població en general.

El meu treball no només tracta d’explicar què és la intel·ligència artificial sinó també d’aplicar-la a la medicina on actualment ja s’empra.

CONFIRMACIÓ DE LA HIPÒTESI En referència a l’apartat d’avaluació dels resultats podem confirmar la hipòtesi plantejada a la introducció: “És possible detectar la diabetis en pacients en funció de la seva simptomatologia”. APLICACIÓ EN LA VIDA REAL El model creat ens serveix per donar solució a una situació plantejada (que podria ser real o no). Ara la pregunta que se’ns planteja és: què faria falta per aplicar aquesta IA en el món real? El primer recurs que necessitaríem és una taula de dades més gran. Tal i com afirma Andrew Ng en el curs Machine Learning, la precisió d’un model augmenta a mesura que es disposa de més dades (el model es pot entrenar amb més exemples). D’altra banda, cada cop que es diagnostiqués un pacient amb diabetis faria falta recollir dades dels seus símptomes. D’aquesta manera, es podria afegir una altra instància per a l’entrenament del model i, per tant, la seva precisió augmentaria amb el pas del temps. Tot i així s’hauria de vigilar molt amb això ja que, tal i com el explica el Dr. Martorell, s’ha de guardar la intimitat dels pacients en tot moment. S’hi només es recollissin les dades dels símptomes i es salvaguardés la intimitat, aleshores es podria fer. Finalment, per vigilar que el model no s’espatlli o perdi eficàcia, caldria fer un seguiment regularment del seu funcionament.