Paula López Guillén

Abans d’escollir el treball de recer- ca, tenia clar que volia fer les pràc- tiques en un laboratori. Sempre he tingut debilitat per les ciències, i en- cara més pel laboratori. Potser el fet que mai haguem tingut l’oportunitat de fer grans pràctiques al col·legi ha fomentat més la meva curiositat i interès. També volia que el treball tingués algun sentit per mi i que em servís per a quelcom. És per això que vaig pensar en relacionar-lo amb el que pensava que serien els meus fu- turs estudis, el món farmacèutic.

Al començar el treball em vaig plantejar el següent problema: en el cas de la gentamicina, tenen major eficàcia les fórmules magistrals o els fàrmacs industrialitzats?

Davant d’aquesta pregunta, i sense haver tractat el tema, vaig formular la següent hipòtesi: “Les fórmules magistrals tenen major eficàcia que els fàrmacs industrialitzats en el cas de la gentamicina”. La gentamicina és un principi actiu antibiòtic que contenen les dues cremes antibiòti- ques. La diferència entre les cremes són els excipients, que són els propis de cadascuna de les preparacions.

Vaig triar aquesta hipòtesi perquè pensava que les fórmules contenen moltes menys substàncies que els fàrmacs industrialitzats, per tant, el principi actiu es trobarà en estat més pur a les fórmules magistrals i això farà que tinguin major efecte anti- biòtic i major eficàcia.

El meu treball es basa en les expe- riències a dues farmàcies diferents, on vaig formular les meves pròpies cremes antibiòtiques per a l’estudi

posterior. Tot i això, el tronc princi- pal són les experiències al laboratori que consisteixen en un estudi de la influència dels excipients en l’efecte antibiòtic de la gentamicina i també un estudi de l’esterilitat de les fórmu- les. Com a conclusió, vaig refutar la hipòtesi inicial per afirmar el contra- ri, que els fàrmacs industrialitzats són més eficaços que les fórmules, en el cas de la gentamicina en concret, ba- sant-me en els meus propis resultats.